dimarts, juliol 15, 2008

Edicions limitades (tonteria sense límits)

Estimats pollòfils, cap de nosaltres pot escapar dels afilats testicles del màrqueting. Tots, fins i tot el més punky brewster, ens hem sentit seduïts algun cop per les sofisticades estratègies de venda de l'empresa capitalista. Entre aquestes tàctiques, es troba la de les "Limited Edition", productes de tirada curta dedicats a un públic selecte i fetitxista. A continuació, passo a enumerar algunes de les Edicions Limitades que, incomprensiblement, mai van veure la llum:

- La moto dels pervertits sexuals: Ducati Monster of Amstetten

- El cotxe dels sodomites senyorials: Audi A4 Patas

- El polo dels pijos solidaris: Lacoste Da morte


'Save the crocodiles'

- La guitarra dels cinèfils: Fender Burt Lancaster

- El cotxe de les filles il·legítimes: Opel Hijastra

- Un altre de cotxes: Honda Civic, Joan Marc Ed.

- La sèrie de bany per a escriptores bledes: Speedo Freire

Tots ells, genials alguns, aspactaculàs els altres, han patit les misèries d'una societat intolerant i políticament correcte. Amb tot, algunes companyies han estat valentes i han tret al carrer models no exempts de polèmica. Gràcies a això, avui dia podem disfrutar de productes com aquest:

'Volkswagen Golfa GTI', para ti, guarrilla de Pedralbes

Catalunya fa a pudor a benzina...

dimecres, juliol 09, 2008

Futurisme periodístic (Gabinet del Prof. Remenabústies)


VOLS CONÈIXER EL TEU FUTUR?



...DONCS ESPERA'T UNA MICA

diumenge, juliol 06, 2008

Una gesta heròica

Polli-pollis de mitjanit, ja tenim campió de Wimbledon. El de manacor caurà tan malament com volgueu, però és un lluitador como la copa de un Pino D'Angio. Sigui com sigui, tots estarem d'acord en una cosa: el partit s'ha fet molt llarg. De fet, és de domini públic que han començat jugant sobre herba i han acabat fent-ho sobre terra, perquè s'han carregat la pista.

["Vamos a por la décima, chavales!"]

Val a dir que no és el primer cop que una cosa que semblava curta s'acaba fent llarga. La meva nòvia us ho pot confirmar. La llarguificació de les tasques és un fenomen molt comú. Quants cops us heu posat a ordenar els cd's i se us ha fet de nit? I el pitjor de tot és que no ho pots deixar per demà, perquè saps que la classificació canviaria totalment.

A aquests efectes, és per tots coneguts el cas de n'Oswald Frey III, Rei de la Corona britànica, que un dia es va despertar i va decidir ordenar tots els seus súbdits per ordre alfabètic. En arribar al n.3.274.543, però, es va encallar. L'home en qüestió es deia David O'Brian.

En qualsevol cas, el tenis és un esport que té molt a veure amb l'alta política: 2 homes adinerats passant-se la pilota davant la impotència de milers de persones. La diferència és que al tenis, un dels dos perd.

divendres, juny 27, 2008

Virginitat

Estimats pollastrelectors, la virginitat és una situació incòmoda a qualsevol edat, però especialment a l'adolescència. Amb tot, alguns arriben a una edat on, davant la seva conservació, cal començar a posar en dubte que el subjecte no hagi 'sentit la crida de Déu'. A continuació, us deixo un seguit d'eufemismes que poden utilitzar-se per a definir algú que 'gaudeix' d'una inexperiència sexual tardia: Per a ells:
  • No ha sucat el melindro
  • No li han tret punta al llapis
  • El seu intrèpid explorador no ha fet espeleologia
  • Té un affaire amb el seu coixí
  • Encara ha de venir el Rei Artur a desenterrar el seu Excalibur
Per a elles:
  • Té pared mestra
  • Té la persiana baixada
  • No ha portat gent a casa
  • Té un índex de penetrabilitat = 0
  • Cal pagar peatge
Unisex -bisexual, com diria aquest-
  • Treballa a la Virgin
  • Li falta matricular-se del Practicum
  • Creu que degustar el plaers de la carn vol dir menjar xurrasco
  • Folla menys l'Iron-side al saló de l'automòvil
  • Folla menys que el Pedrosa
Res més per ara.

diumenge, juny 15, 2008

La importància dels factors de localització

Mamífers pollàntrops, el lloc on naixem determina el camí que seguirem a les nostres vides. Sense anar més lluny, el bò d'en Tarzan, el Rey de los monos (títol que més tard li usurparia Dainese) va crèixer pensant que era un goril·la amb un problema d'alopècia galopant. El següent exemple ens demostra fins a quin punt el context geogràfic influencia l'ésser humà:
  • Louis Vuiton - nascut a: França. Professió: dissenyador d'alta costura.
  • Sig. Buitoni - nascut a: Itàlia. Professió: Fabricant de pasta.
  • Sr. Butano - nascut a: Espanya. Professió: Butanero.

Un altre exemple:

  • Simon Crafar- nascut a: Nova Zelanda. Professió: Pilot de motos.
  • Simón Bolívar - nascut a: Veneçuela. Professió: Llibertador.
  • Don Simón - nascut a: Espanya. Professió: Fabricant de vi peleón.

2 vides emocionants contra una entregada al foment de l'alcoholisme de baixa estopa. Però, està tot perdut pels catalans? Ens hem de resignar a ser uns perdedors? Comprovem-ho:


  • Oliver Stone. Nascut a: Estats Units. Professió: Director de cine.
  • Jan H. Steen. Nascut a: Holanda. Professió: Pintor de l'edat d'or Holandesa.
  • Germans Roca. Nascuts a: Catalunya. Professió: fabricants d'inodors.

Sense glamour, però rics. Convertim la caca en or, com el Rei Midas. Quan el món s'acabi, no esperem veure els nostres noms escrits en lletres daurades als títols de crèdit, però gana no en passarem.

diumenge, juny 08, 2008

L'Infern a la Terra

Amics, saludats i coconuts, el mal pot presentar-se de múltiples maneres. Una fruita prohibida, una dona bonica, un guionista de 'La Tira'. Cal estar alerta, perquè Llucifer és com els clients de Corporación Dermoestética: pot adoptar qualsevol forma. Sense anar més lluny, aquesta setmana m'ha sorprès al davant de casa. Les imatges que veureu a continuació, a part de tenir una qualitat definible en termes tècnics com 'de merda', pot ferir la sensibilitat d'alguns espectadors (si heu sobreviscut al final d'Indiana Jones i la Cagalera de Cristal, tranquils, ho superareu) :

video

En efecte. Això que heu vist té l'aparença innocent d'una fira de barri, però al darrere s'hi amaga la mà del Maligne, aquella amb la que practiques l'onanisme. La seva signatura és inconfusible: Una barreja de cançons infantils i reggaeton sonant a tota castanya. Apologia del sexe amb infants fins ben entrada la matinada. Llums de neó, xandalls d'skay i el bò i millor de la delinqüència juvenil. Una densitat de mal per metre quadrat digne de la ment més retorçada. Com m'agradaria sepultar-los a tots en un immens núvol de sucre, formant una crisàlide gegant i llafiscosa que prengués la forma al·legòrica del que realment són: Capullos!

Déu meu, perquè ens has abandonat...és per això?