divendres, novembre 27, 2009

Mites de l'Antiga Gràcia: Adulannus.


Adulannus, fill bastard d’Herms i Afrodita, nét de Zeus, rebesnet de Cronos, germà secret d’Abder, amant de Dionís, cosí segon de Pan per part de pare, company d’esquash d’Atenea, baixista d’Eurterp i soci n.1 de l’Olimpiakos, fou el déu del cruising. Esdevení popular per ser el primer déu que va depil·lar-se el pèl dels avantbraços.


Conegut també amb el sobrenom de Titofagicus o simplement Tom Cruising, Adulannus anava més sortit que Roman Polanski desprès de veure el pilot de física o química. El seu notori amanerament camp el va fer famós a banda i banda de l’Olimp.

Del seu pare n'heretà el títol de guardià de les portes, tot i que va decidir centrar-se més en les dels lavabos. De la seva mare, el gust pels homes robustos i de suor forta. Així i tot, no seria fins a la tardana edat de 874 anys que descobriria que podia unir les seves dues grans pasions, homes i urinaris. Dels Camps Elisis al Tàrtar, hom sabia que si la frustració amorosa s’apoderava de tu i volies entregar-te a la fúria masturbatòria, només havies de passar pels lavabos i saludar Adulannus amb un amigable “Gai, hola!”. D’aquí el conegut terme gaiola.

Els artistes representen Adulannus a quatre potes, rodejat de sàrtirs que subjecten llargs artefactes de neteja, com ara pals d’escombra o pots de pronto (20% más gratis). Diuen alguns que la seva intenció és lluny de ser la d’enllustrar el lavabo, però això, amics, ja forma part de la llegenda... Adulannus, do ut des.


dijous, novembre 26, 2009

Els putus grecs; com la lien, no?

Estimats fills bastards de satanàs, com que sé que molts de vosaltres naufragueu en els dolços rius de la igüenorància, he decidit posar fill a l'agulla i estrenar una nova secció cultural. Aquí descobrireu la cultura que no s'ensenya a les escoles. Per què (us preguntareu) per què, per por a una nova revolta pària? No, perquè és de mentida. Benvinguts als...



Demà, el primer. Su yuru!

dissabte, novembre 14, 2009

Noves modes. El tabac de liar.

"Je suis de la Barcelonnnnnne!"

De sobte tothom fuma tabac de liar. "És més barat"- diuen. "Em dóna aquell sofisticat toc d'anacronisme urbà que estava buscant"-diuen. I llavors enganxen la pega i fan una calada, i amb el fum que expiren dibuixen primer una "S", i després una "O", i acaben escribint a l'aire tota una declaració d'intencions: "sóc guai". Però hi ha una cosa que no entenc.

Recordeu quan havíeu d'esperar hores i hores amb la cartilla de racionament a la mà perquè us repartissin el tabac? Aquell feixuc i esparracat paquet de cucs marrons que desprès us havíeu de liar vosaltres mateixos? No ho recordeu? Doncs segurament és perquè... ENCARA NO HAVIEU NASCUT!

Què pensaria el vostre avi al respecte? Un senyor que ha hagut de rebuscar durant anys a les escombraries perquè tu, jove camp, poguessis comprar un paqueteluqui com cal. El tabac de liar és el cigarro de la post-guerra. I el pitjor de tot és quan et diuen: "em deixes fumar un normal? és que estic cansat del de liar".

3 paraules: llum, foc, destrucció.

dijous, novembre 12, 2009

El retony del jedi

"Sigo siendo el hijo que todas las madres querrían para sus hijas, sólo que ahora son abuelas"


Estimats pollàntrops, desprès d'una breu temporada a les muntanyes he decidit tornar. Ja no seré mai més el mateix, aquell petit Modgi que buscava amb innocència l'enanito que encèn el llum de la nevera. Sota la nutella del meu místic mentor, en Yimijendris, rebroto com un wonder bra en primavera, no sense haver adquirit certes habilitats, com ara:

  • L'habilitat de mirar vídeos de gent col·locada de PCP.
  • L'habiliat de tocar el solo de sympathy for the devil, versió get yer-ya's out (1969).
  • L'habilitat de fer xistes de suïssos.

I per començar, una informació. Un estudi ha confirmat que, mentre els humans venim del mono, els suïsos venen d'esquiar. Fillsdeputa...

dimarts, novembre 10, 2009

Jornada de reflexió + Anuncis. n.5

Me'n he anat al monestir nudista del garraf a menjar cacahuets al·lucinògens i a trobar-me amb mi mateix. Necessito recuperar el sender que condueix a la unicitat tita-ment i consultar el meu gurú espiritual, en Yimijendris, altrament conegut com "el misteriós avi que fa caca dret".
Mentrestant, us deixo amb l'últim anunci d'adidas que està que lo peta:



Fins aviat.

diumenge, novembre 08, 2009

Abans feies més gràcia, Modgi


Bé. Desprès de batre el rècord de comentaris del blog (amb l'inestimable ajut de mi mateix) he decidit fer un recull de les vostres aportacions. El noble objectiu que persegueixo no és altre que treure'n una lliçó de vida, que més tard em tatuaré a la natja dreta, al costat de "les ties són totes unes putes" i "no et tornis a ficar amb paios que tenen per amic un iugoslau ex-convicte". Avanti o popolo:

"Apocalipsi odisfèrica?"
"Vostè també li ha fotut al cigarro de Maria Lluisa?."
"Ens creiem el Club Bilderberg català."
"Merda!"
"i si ens dediquem a criticar salvatgement el senyor J.D.?"
"Usted flota por sus penes en el skyline de internet, como los churros de un ayuntamiento con Nivel 24 en su camisa"
"trobo a faltar el brillant Modgi de fa un temps."
"si els conegués en persona, em caurien com el puto cul."
"estoy escribiendo en castellano sólo para hacer mis comentarios más imbéciles."
"a mi no m'agrada gaire l'odisfera, prefereixo/a els autors/autrius"
"em feia més gràcia i trobava molt més originals els d'abans"
"el meu bloc ja no l'escric jo sino un personatge "
"Poder som tristos, però què més dóna."
"Abans feia més gràcia, Sr.Modgi."
"sento dir-ho però hi estic d'acord. abans feia més gràcia, sr modgi."

queda oficialment obert de cames el període de votacions. abrimos teléfonos!


dissabte, novembre 07, 2009

Estaria sent l'odisfera una merda?

"Quanta més caca mengi més en faré i més en podré menjar"

La llum de l'odisfera s'apaga. Ens hem dedicat autofel·lacions, hem criticat coses assurdes, i hem explotat el recurs de les llistes fins a tal empatx que en Nick Hornby no podrà tornar a escriure mai més un llibre (cosa que porta fent des de les seves 2 últimes publicacions).

Ara som molts, però som poca cosa. Una colla de guionistes wannabes, escriptors fustrats i ajuntalletres de talent difús. Un ramat d'ovelles que segueixen amb fe cega els designis del profeta del filldeputisme auster. Si continuem per aquest camí no trigaran gaire a obsequiar-nos amb un premi blog 20minutos. I llavors? fama, suites d'hotel amb hidromassatge i un compte premium al megaerotic. No és això, companys. No és això.

Qui vulgui violècia gratuïta que es descarregui la filmografia de Guy Ritchie. Jo no vull ser Guy Ritchie, vull ser Tarantino. Jo no vull ser Raymond Carver, vull ser Bukowski. Però no ho seré mai. Fins ara, l'odisfera ha estat capaç de disparar el seu odi cap a qualsevol objectiu, excepte un: l'odisfera. Què collons som, telecinco?